28 de febrer 2018

Tutores i tutor de 1r d’ESO visiten KSAO a (Kouvola) Finlàndia i, inexplicablement, tornen.


                        







Durant la 3a setmana d’octubre, el grup de tutores i tutor de 1r d’ESO, vàrem visitar Finlàndia per dur a terme una estada formativa que du per nom Job Shadowing. 

El job shadowing -o període d'observació professional- implica passar un període breu de temps amb un expert en el lloc per observar i seguir-lo durant el seu treball diari. Aquest terme prové de l'àmbit dels detectius privats i significa literalment "treball a l'ombra". Aquesta tècnica s'utilitza tant en les empreses privades com en l'àmbit educatiu o com a nova tècnica de coaching per formar líders o grups de treball.

Finlàndia: al capdavant dels resultats dels informes educatius.

De fa temps, des que encapçala els primers llocs en el rànquing dels resultats a les proves PISA, el sistema educatiu de Finlàndia ha despertat l’interès de molts professionals de la docència.
El nostre objectiu principal era aprendre tot el que poguéssim del dia a dia a escoles i instituts principalment allò relacionat amb l’aprenentatge per projectes i l’atenció a la diversitat.

Unes dades...
A Finlàndia l’abandonament escolar no arriba al 9%, (Aquí supera el 25%).
Hi ha un bon sistema per reforçar l’alumnat que té dificultats, amb una detecció del problema i després una estructura de reforç que té l’objectiu de compensar i millorar l’adquisició dels continguts. 
El seu sistema està basat en la igualtat i la qualitat. La qualitat en el professorat, en les instal·lacions, el material, … La igualtat en què es mira que les desigualtat econòmiques no separin l’alumnat (el dinar i el material escolar el paga l’escola).

VISITA AL KSAO DE KOUVOLA I KUUSANKOSKI

La nostra estada va començar amb la visita a l’Escola Regional d’Ensenyaments Professionals (KSAO) a Kouvola i Kuusankoski on estudien uns 2.000 joves. En aquest centre es poden estudiar quasi cinquanta titulacions superiors professionals diferents. L'educació contínua, els tallers i la formació dels immigrants complementen la seva oferta.
La nostra guia i coordinadora va ser la professora d’anglès Tanja Kantanen que ens va rebre un matí de dilluns plujós i fred, però que gràcies a la seva cortesia, amabilitat i professionalitat ens va fer sentir tot d’una en un ambient càlid de coneixement mutu.
Les primeres hores les dedicàrem a conèixer el sistema educatiu finès i com que teníem un munt de preguntes vàrem passar gairebé el matí a intercanviar informacions sobre els respectius sistemes mallorquí i finès.

Durant les jornades següents, fins divendres, vàrem poder participar de diverses classes d’idiomes específicament. L’anglès i el suec són les principals llengües estrangeres que s’aprenen, a més del finès, que és la llengua pròpia. Al cap i a la fi, visitàrem les classes de 5 docents diferents, amb metodologies, alumnat i instal·lacions diverses. Aquesta experiència ens anava donant pautes i coneixements que ja formen part del nostre bagatge professional.

Les percepcions d’aquelles jornades foren d’una banda que les instal·lacions tenen molta qualitat: el mobiliari, els aparelles electrònics i audiovisuals, etc. D’altra banda, que l’alumnat és, a priori, molt més tranquil i silenciós que el nostre. Personalitats diferents: escandinaus i mediterranis?

Divendres vàrem tenir el gust de visitar una escola de primària on es celebrava una festa de disfresses i visitàrem les diverses aules i espais que fan servir per l’aprenentatge i la convivència.

A Finlàndia l’aprenentatge obligatori comença als 8 anys i també la lectoescriptura. Van molt alerta amb el ritme d’aprenentatge i miren de detectar molt aviat les possibles dificultats de l’alumnat.
L’anglès no es comença a aprendre fins més tard (cap als 9 o 10 anys) però des de ben petits els nins i les nines estan acostumats a escoltar la televisió en anglès, o en d’altres idiomes, i tot està subtitulat. Tampoc no passen tantes hores asseguts dins la classe i després de cada classe hi ha 10 o 15 minuts de descans, durant els quals poden sortir una estona a l’esplai o passejar-se per defora.

L’ENTORN COM A EIX D’APRENENTATGE

Grans finestrals permeten que entri la tènue i boirosa llum del matí però deixen copsar la grandiositat dels arbres i del bosc proper. Taules triangulars que faciliten la conformació de grups de treball i de debat. Elegants panells a la paret que permeten fàcilment aferrar treballs, dibuixos, esquemes, informacions. Estors i cortines amb dibuixos a les finestres. El terra forrat amb un vinil de plàstic que atenua els sorolls. Estris digitals i audiovisuals que permeten una correcta transmissió de la informació.
Les actituds, expectatives i accions de l’alumnat i el professorat poden estar condicionades per elements de l’entorn, de vegades per elements molt subtils. L’entorn determina les interaccions que l’infant o l’adolescent podrà establir-hi i també condiciona l’ànim amb què s’enfrontarà als reptes que es plantegin, depenent de les emocions que aquest entorn ajudi a generar.
A Finlàndia es pren consciència de la importància de l’entorn com a factor facilitador de l’aprenentatge.

UN INNOVADOR ESPAI DE REFORÇ EDUCATIU: L’AULA DE NA MILLA SEPPÄLÄ

Una de les jornades que més ens va interessar va ser la que dedicàrem a visitar Duunipaja o Entorn d’aprenentatge per a estudiants que necessitàvem més suport pel que fa a l’ensenyament de Formació Professional de Grau Mitjà. Aquesta aula independent és coordinada per la professora Milla Seppälä que ens va oferir una presentació dels objectius i activitats que hi realitzava.

Ens va explicar que molt d’alumnat amb dificultats o desfasaments curriculars acudeixen a la seva aula i tot sovint el que més necessiten és qualcú que no representi el paper de professor o docent i que els escolti i parli amb elles i elles. Compartir també un cafè i unes galetes, de vegades era més important que fer una fitxa o un problema de matemàtiques. I tot això en un espai cuidat i bonic. Net, diàfan i clar. On fa ganes treballar. On fa ganes compartir i parlar. On fa ganes, al cap i a la fi, estar-hi.

ENS SERVEIX L’EXPERIÈNCIA DE FINLÀNDIA?

Sí, i tant que sí.
Són les experiències d’aquest tipus les que ens fan, potser, canviar petites coses i ja se sap que els grans canvis comencen així, per allò més petit.
El tutor i les tutores de 1r d’ESO volem des de les pàgines de CAPFICO agrair als companys i companyes que ens han donat suport, que ens han cobert les classes i les absències. També volem compartir que han estat uns dies de feina intensa, de sortida de la nostra «zona de confort», perquè ens hem immers en un dia a dia diferent del nostre habitual amb un idioma, costums i coneixences diversos, i un allau d’aprenentatges tan gran... Però a més a més, no hem desconnectat en cap cas de la nostra responsabilitat com a tutors i tutores, i des de Finlàndia hem hagut de telefonar a pares i mares per informar-los d’amonestacions o altres problemes que sorgien dia a dia a l’Institut.
No obstant això, ens hem sentit privilegiades tot plegat ja que gràcies a aquesta formació hem pogut cohesionar indefinidament aquest grup de tutores i tutors de 1r d’ESO que aposta decididament i amb total convicció per crear un IES Francesc de Borja Moll que doni al nostre alumnat eines per seguir aprenent més enllà de l'aula, que els permeti ser persones globals i saber moure’s en diverses cultures. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada