Tutores i tutor de 1r d’ESO visiten KSAO a (Kouvola) Finlàndia i, inexplicablement, tornen.
Durant la 3a setmana d’octubre, el
grup de tutores i tutor de 1r d’ESO, vàrem visitar Finlàndia per dur a terme
una estada formativa que du per nom Job Shadowing.
El job shadowing -o període
d'observació professional- implica passar un període breu de temps amb un
expert en el lloc per observar i seguir-lo durant el seu treball diari. Aquest
terme prové de l'àmbit dels detectius privats i significa literalment "treball
a l'ombra". Aquesta tècnica s'utilitza tant en les empreses privades com
en l'àmbit educatiu o com a nova tècnica de coaching per formar líders o grups
de treball.
Finlàndia: al capdavant dels resultats dels
informes educatius.
De fa temps, des que encapçala els primers llocs
en el rànquing dels resultats a les proves PISA, el sistema educatiu de
Finlàndia ha despertat l’interès de molts professionals de la docència.
El nostre objectiu principal era aprendre tot el
que poguéssim del dia a dia a escoles i instituts principalment allò relacionat
amb l’aprenentatge per projectes i l’atenció a la diversitat.
Unes dades...
A Finlàndia l’abandonament escolar no arriba al
9%, (Aquí supera el 25%).
Hi ha un bon sistema per reforçar l’alumnat que
té dificultats, amb una detecció del problema i després una estructura de
reforç que té l’objectiu de compensar i millorar l’adquisició dels
continguts.
El seu sistema està basat en la igualtat i la
qualitat. La qualitat en el professorat, en les instal·lacions, el material, …
La igualtat en què es mira que les desigualtat econòmiques no separin l’alumnat
(el dinar i el material escolar el paga l’escola).
VISITA AL KSAO DE KOUVOLA I KUUSANKOSKI
La nostra estada va començar amb la visita a
l’Escola Regional d’Ensenyaments Professionals (KSAO) a Kouvola i Kuusankoski
on estudien uns 2.000 joves. En aquest centre es poden estudiar quasi cinquanta
titulacions superiors professionals diferents. L'educació contínua, els tallers
i la formació dels immigrants complementen la seva oferta.
La nostra guia i coordinadora va ser la
professora d’anglès Tanja Kantanen que ens va rebre un matí de
dilluns plujós i fred, però que gràcies a la seva cortesia, amabilitat i
professionalitat ens va fer sentir tot d’una en un ambient càlid de coneixement
mutu.
Les primeres hores les dedicàrem a conèixer el
sistema educatiu finès i com que teníem un munt de preguntes vàrem passar
gairebé el matí a intercanviar informacions sobre els respectius sistemes
mallorquí i finès.
Durant les jornades següents, fins divendres,
vàrem poder participar de diverses classes d’idiomes específicament. L’anglès i
el suec són les principals llengües estrangeres que s’aprenen, a més del finès,
que és la llengua pròpia. Al cap i a la fi, visitàrem les classes de 5 docents
diferents, amb metodologies, alumnat i instal·lacions diverses. Aquesta
experiència ens anava donant pautes i coneixements que ja formen part del
nostre bagatge professional.
Les percepcions d’aquelles jornades foren d’una
banda que les instal·lacions tenen molta qualitat: el mobiliari, els aparelles
electrònics i audiovisuals, etc. D’altra banda, que l’alumnat és, a priori,
molt més tranquil i silenciós que el nostre. Personalitats diferents:
escandinaus i mediterranis?
Divendres vàrem tenir el gust de visitar una
escola de primària on es celebrava una festa de disfresses i visitàrem les
diverses aules i espais que fan servir per l’aprenentatge i la convivència.
A Finlàndia l’aprenentatge obligatori comença
als 8 anys i també la lectoescriptura. Van molt alerta amb el ritme
d’aprenentatge i miren de detectar molt aviat les possibles dificultats de
l’alumnat.
L’anglès no es comença a aprendre fins més tard
(cap als 9 o 10 anys) però des de ben petits els nins i les nines estan
acostumats a escoltar la televisió en anglès, o en d’altres idiomes, i tot està
subtitulat. Tampoc no passen tantes hores asseguts dins la classe i després de
cada classe hi ha 10 o 15 minuts de descans, durant els quals poden sortir una
estona a l’esplai o passejar-se per defora.
L’ENTORN COM A EIX D’APRENENTATGE
Grans finestrals permeten que entri la tènue i
boirosa llum del matí però deixen copsar la grandiositat dels arbres i del bosc
proper. Taules triangulars que faciliten la conformació de grups de treball i
de debat. Elegants panells a la paret que permeten fàcilment aferrar treballs,
dibuixos, esquemes, informacions. Estors i cortines amb dibuixos a les
finestres. El terra forrat amb un vinil de plàstic que atenua els sorolls.
Estris digitals i audiovisuals que permeten una correcta transmissió de la
informació.
Les actituds, expectatives i accions de
l’alumnat i el professorat poden estar condicionades per elements de l’entorn,
de vegades per elements molt subtils. L’entorn determina les interaccions que
l’infant o l’adolescent podrà establir-hi i també condiciona l’ànim amb què
s’enfrontarà als reptes que es plantegin, depenent de les emocions que aquest
entorn ajudi a generar.
A Finlàndia es pren consciència de la
importància de l’entorn com a factor facilitador de l’aprenentatge.
UN INNOVADOR ESPAI DE REFORÇ EDUCATIU: L’AULA
DE NA MILLA SEPPÄLÄ
Una de les jornades que més ens va interessar va
ser la que dedicàrem a visitar Duunipaja o Entorn d’aprenentatge per a
estudiants que necessitàvem més suport pel que fa a l’ensenyament de Formació
Professional de Grau Mitjà. Aquesta aula independent és coordinada per la
professora Milla Seppälä que ens va oferir una presentació dels objectius i
activitats que hi realitzava.
Ens va explicar que molt d’alumnat amb
dificultats o desfasaments curriculars acudeixen a la seva aula i tot sovint el
que més necessiten és qualcú que no representi el paper de professor o docent i
que els escolti i parli amb elles i elles. Compartir també un cafè i unes
galetes, de vegades era més important que fer una fitxa o un problema de matemàtiques.
I tot això en un espai cuidat i bonic. Net, diàfan i clar. On fa ganes
treballar. On fa ganes compartir i parlar. On fa ganes, al cap i a la fi,
estar-hi.
ENS SERVEIX L’EXPERIÈNCIA DE FINLÀNDIA?
Sí, i tant que sí.
Són les experiències d’aquest tipus les que ens
fan, potser, canviar petites coses i ja se sap que els grans canvis comencen
així, per allò més petit.
El tutor i les tutores de 1r d’ESO volem des de
les pàgines de CAPFICO agrair als companys i companyes que ens han donat
suport, que ens han cobert les classes i les absències. També volem compartir
que han estat uns dies de feina intensa, de sortida de la nostra «zona de
confort», perquè ens hem immers en un dia a dia diferent del nostre habitual
amb un idioma, costums i coneixences diversos, i un allau d’aprenentatges tan
gran... Però a més a més, no hem desconnectat en cap cas de la nostra
responsabilitat com a tutors i tutores, i des de Finlàndia hem hagut de
telefonar a pares i mares per informar-los d’amonestacions o altres problemes
que sorgien dia a dia a l’Institut.
No obstant això, ens hem sentit privilegiades
tot plegat ja que gràcies a aquesta formació hem pogut cohesionar
indefinidament aquest grup de tutores i tutors de 1r d’ESO que aposta
decididament i amb total convicció per crear un IES Francesc de Borja Moll que
doni al nostre alumnat eines per seguir aprenent més enllà de l'aula, que els
permeti ser persones globals i saber moure’s en diverses cultures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada